PROPÒSIT

El meu propòsit és el de deixar constància dels molins que hi ha a les vores del riu Brugent, en la totalitat dels termes per on discorre i que són: Capafonts, Mont-ral, Montblanc (antic terme de Rojals), Vilaverd i la Riba, basant-me en les observacions que vinc fent des de fa temps a les ruïnes que es troben per tot el riu.

Els vells molins sempre m'han semblat un valuós patrimoni etnogràfic que cal preservar i esbrinar-ne la història, perquè en definitiva forma part de les nostres arrels i de la nostra cultura. La toponímia dels diferents molins de tot el Brugent està recollida i publicada en tres llibres: a la Riba per Josep Iglésies (1953), a Capafonts per Albert Manent (1981) i a Mont-ral per Eugeni Perea (1994), els quals em són de consulta obligada. Tanmateix m'ha servit d'ajut la Guia Itinerària de "Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena", editada l'any 1960, en dos volums, per Josep Iglésies, Joaquim Santasusagna i Ramon Amigó en una tercera edició més ampliada que la primera editada l'any 1929 pels dos autors citats primerament. Alguns dels itineraris excursionistes proposats en la guia, passen per la llera del riu Brugent i explicita o implícitament deixen constància dels molins, llur situació geogràfica i l'estat de conservació en què es trobaven en aquell moment.

TIPOLOGIA DELS MOLINS

En el curs del riu Brugent hi ha dos tipus de construcció de molins ben diferenciada. El primer grup el formen els molins fariners. I comencen a fer-se presents en l'inici del riu sota mateix de Capafonts. El primer que s'hi troba és el molí de Més Amunt, i el darrer a la font Grossa, en els molins del Pinetell (Rojals). L'altre grup i més nombrós el formen els destinats a la fabricació de paper. Comencen a fer-se presents passat Farena, iniciant el molí del Fort (Mont-ral) i continuant fins el molí de Pasqual prop de l'aiguabarreig amb el Francolí a la Riba. Caldria també esmentar un tercer grup: el format pels oleícoles. L'únic que prestava aquest servei sense cap mas al seu voltant és el molí de l'Oli sota Farena (Mont-ral). Hi ha altres dos molins d'oli a tocar del Brugent. L'un era al mas d'en Toni (Mont-ral) i l'altre al conjunt d'edificis nomenats molins del Pinetell (Rojals).
L'edifici dels molins fariners és de dimensions reduïdes en comparació als destinats a la manufactura del paper. Com a mostra podem observar els dos molins que han conservat més intacta la seva estructura malgrat d'estar enrunats i que són: el molí de Més Amunt (Capafonts) i el molí Fariner (Mont-ral) a tocar del riu Sec. Ambdós tenen planta baixa, on hi havia l'obrador, i un pis. Sota de l'obrador i en l'interior d'una mina (cacau), hi havia un rodet en posició horitzontal mogut per la força de l'aigua, el qual feia voltar sobre una mola inferior fixa (sotana), la mola superior mòbil (volandera) per moldre el blat i obtenir-ne la farina. Els edificis són construïts adossats a la paret de la bassa, d'on reben la força hidràulica. Cal esmentar a part els molins del Pinetell (Rojals), formats per dos edificis. El més important i que encara es conserva precàriament està construït amb totes les característiques d'una masia, amb planta baixa on hi havia el molí fariner pròpiament dit i altres dependències i dues plantes superiors, en la qual la primera servia d'habitació i la segona d'habitació i golfes.
En els paperers els propietaris o arrendadors hi vivien amb la seva família, juntament amb "els treballadors sotmesos al règim d'allotjament al propi molí" (1). Alguns tenien soterrani, planta baixa, primer, segon i tercer pis. El primer pis en tots ells servia d'habitacions de la llar i els restants pisos superiors, depenent del nombre, d'assecadors del paper produït. Sempre a la part baixa o bé als soterranis, hi havia l'obrador. És l'indret on es trobaven les piles de pedra amb les maces de fusta accionades hidràulicament, que servien per trinxar els draps vells; la tina on es fabricava el paper full a full i la premsa de fusta, amb el torn per extreure en part l'excés d'aigua que portaven els fulls. L'any 1960 encara eren visibles algunes de les antigues premses (2), les quals es podrien juntament amb altres estris pel pas dels anys i pel deteriorament dels propis edificis que els feien de sopluig. Encara avui se n'observa alguna de difícil identificació (molí de l'Heura). A una de les parets laterals i a l'alçada de la planta baixa o del soterrani, hi havia les rodes hidràuliques en posició vertical, les quals rebien l'aigua per mitjà d'una sèquia. Les cambres destinades a l'assecatge del paper, conegudes pel nom de miradors, tenen un tret característic i únic de la resta d'edificis del lloc i àdhuc de les contrades limítrofes. Són les ventanes (3), petites finestres situades en rengleres sota el ràfec de la teulada, bellament rematades en la part superior per una volta de maó i que circumden l'edifici en un nombre a vegades de sis, vuit, onze..., llevat de les parets que es construïren tocant a la muntanya, que per qüestions de seguretat hi ha espitlleres. En la llar d'alguns molins hi he observat que hi tenien forn per coure el pa.
(1) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(2) Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 36.
(3) DGLLC: Ventana f. Finestra d'un assecador. Pàg. 1716.

El riu Brugent

El Brugent és un riu de les muntanyes de Prades, que neix i mor dins la serralada prelitoral. La capçalera del riu és situada al terme de Capafonts (Baix Camp). En un curt recorregut d'uns 16 kilòmetres (4), s'aiguabarreja als peus de la població de la Riba amb el riu Francolí. El bressol del Brugent és els Motllats, una gran mola calcària dividida administrativament entre els termes de Mont-ral, la Musara, Capafonts, la Febró. Té uns sis quilòmetres de llargària per uns tres d'amplada. És força erma, pedregosa, amb lleugeres ondulacions. La porositat de la pedra calcària fa que l'aigua es filtri amb facilitat i forma al cor dels Motllats com un gran estany d'on brollen tantes fonts de les valls de l'Aixàbega, de Capafonts, de la Febró, etc., i que dóna naixement a tres rius: Siurana, Brugent i Glorieta." (5). En temps de pluja el barranc de la font Nova, als Motllats, es precipita en cascada per una mena de broc fet a la roca, en el marc de la impressionat balma o cova de les gralles. Baixa barrancada avall unint-se amb el de la Pixera i uns metres més avall hi ha la font de la Llúdriga. El poble de Capafonts se n'abasteix d'aigua potable. Un bosc de boixos fan de l'indret un lloc ombrívol i fresc a l'estiu. La matinada del 10 d'octubre de 1994 sobre els Motllats hi va caure una gran quantitat de pluja i per sort al lloc on és la font, el cabdal important d'aigua, baixà desviat per la part esquerra i així es salvà l'indret. La Llúdriga és la deu que alimenta permanentment el riu de l'Horta, nom amb que els veïns de Capafonts coneixen el Brugent en els primers metres de recorregut en el clos del seu terme. "Quan neix, sota Capafonts, amb les aigües del Barranc del Ribatell, del Riu de l'Horta i del Barranc de la Tarrascona, no sembla un riu, sinó un barranc." (6). L'aiguat de 1994, ha modificat el curs del riu en tot el seu recorregut, afectant al bosc de ribera, als tolls, a les grans pedres, movent algunes de lloc i com no, arruïnant molt més els molins i altres construccions fetes per l'home. Pels qui l'hem viscut, els canvis són molt importants.
(4) López Bonillo, 1985, pàg. 25.
(5) Manent, 1981, pàg. 31.
(6) Manent, 1981, pàg. 23.

Molí fariner de Més Amunt (Capafonts)

El riu de l'Horta passa pel pont Vell de pedra i morter. La maltempsada, del 10 d'octubre de 2004, el deixà sense baranes, ocasionant desperfectes al camí de Valls que hi discorre.

Molt a prop del pont hi trobem les ruïnes del molí fariner de Més Amunt (7). Fou un edifici de planta baixa i un pis. Conserva les parets exteriors i els cabirons del sostre sense el teulat, ni el trespol. Dins hi ha una mola de pedra mig tapada per la vegetació. La bassa que s'eleva per sobre el molí, està coberta per un mantell de plantes i encara hi és visible el pou. Per sota la porta del molí s'observa la sortida de la mina.

(7) -Manent, 1981, pàg. 28: El primer que es troba des de Capafonts.
-Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 383: apareix el molí de Més Amunt, també rònec.

-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. Ens el descriu amb el nom de molí del Balanyà i el numera amb el núm. 52 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens diu: En queden les parets mig derruïdes i la pedra d'una mola. Es troba al peu mateix del camí que va de Capafons a Farena.

Molí fariner del Mig (Capafonts)

Riu avall, i a la partida de les Fous, indret des d'on encara es veu el molí que hem deixat, s'hi troba amagat, entre arbres i plantes arbustives, el molí fariner del Mig (8). Aquest se'ns presenta molt més enrunat que l'anterior. Hi ha restes de la bassa i de les parets laterals del molí per sota d'aquesta. Les dimensions de la construcció són reduïdes.

(8) -Manent, 1981, pàg. 28: Se l'endugué un aiguat i per això és tan enrunat. -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 383: es veu ensorrat, el molí del Mig.

Molí fariner de Més Avall (Capafonts)

Seguint avall, i on acaba per la part esquerra del riu el barranc del Forn Teuler, es troba la resclosa dels Molins. Una construcció que l'últim aiguat ha respectat per complert. Se'ns presenta d'esbiaix de dreta a esquerra, menant cap aquella part l'aigua del riu al proper molí que trobarem aigües avall. Està feta de grans carreus de pedra picada.

Al molí fariner de Més Avall (9) tant sols li queden restes de la bassa. Al seu davant, part dreta, hi ha el Salt de la Vella, un cingle petri de considerable alçada per on el riu llisca entre lloses de pedra. Els tres molins fariners se'ls coneix també per molins del Balenyà, nom d'un antic propietari i casa important de Capafonts (10).

(9) -Manent, 1981, pàg. 28: Recorden haver-hi vist treballar després de la guerra.
-Iglésies, Santasusagna, guia Itinerària, 1929, pàgs. 179-180: Als cinc minuts (de la Manugra), entre el camí i el riu, hi ha el molí del Balenyà.
-Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 383: Entre el camí i el riu hi ha el molí del Balenyà, amb la seva gran bassa.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. L'anomena molí de l'Ombra i el numera amb el núm. 53 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens fa la descripció: A peu de camí, hi queden els vestigis d'aital molí, tots coberts per la vegetació.
(10) Manent, 1981, pàg. 28.

Mas d'en Toni, molí d'oli; (Mont-ral)

No gaire lluny de l'últim molí esmentat, i aigües avall, trobem prop del corrent una roca singular: la Manugra (11).

Abans de sortir del terme de Capafonts, ens topem, a la part dreta del riu, amb un bocí d'arc de l'antic pont de Besora.

Una mica més avall, i per la mateixa mà, amb la font del Jaumet, la qual després de la riuada, continuava rajant entre els estrats de la roca a tocar del riu.

Ja dins el terme de Mont-ral, a la part esquerra, i prop del riu, hi ha el mas d'en Toni, una important masia de Farena, on hi havia hagut un trull d'oli i també cups de vi.

En aquest indret el barranc de l'Escolta feu molts estralls en la riuada de l'any 1994, arrasant parades d'avellaners. No gaire més avall hi trobarem el Gorg de l'Olla, un paratge molt visitat a l'estiu per gaudir d'un refrescant bany. Prosseguint del Gorg avall, veurem a la part esquerra i elevat a la muntanya les ruïnes del corral del Po. Tanmateix, a la part oposada del corral i cobert per la vegetació també es conserva una mena de barraca mig soterrada que es coneix com el forn de Vidre (12).

(11) -Iglésies, Santasusagna, guia Itinerària, 1929, pàg. 179: es domina al bell mig (del riu) una roca capriciosament erosionada. És anomenada La Toia per la similitud que té amb un ramell de flors.
-Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 383: La Manubra o Manugra, roca erosionada en forma de toia.
-Manent, 1981, pàg. 21: d'uns cinc o sis metres d'alçària. Sembla que ve del nom d'un bolet "Manugra" que és escàs, però comestible, i es fa a les carboneres.
(12) -C.O. J. Agustench, 1995.

Molí fariner del Po (Mont-ral)

Passat el pont de la carretera que es dirigeix a la Cadeneta -construït i inaugurat l'any 1995, com a conseqüència de la riuada en substitució d'un gual- es troba la bassa i el molí fariner del Po (13). En el molí només resten en peu part de les parets laterals, la del fons aprofitava la de la bassa. L'edifici era de dimensions reduïdes. A l'interior de l'esfondrall hi ha molta vegetació i al centre del que havia estat l'obrador del molí hi ha un forat on, en altre temps, hi havia el rodet i la mina del molí. A la bassa, actualment inutilitzada, s'hi observa el cacau i serví en aquest segle per subministrar aigua al molí de l'Oli -situat uns centenars de metres més avall- per mitjà d'una sèquia que encara existeix.

(13) -C.O. M. Fort , 1988, recorda que quan era jove el seu pare hi molia blat. Hi ha una bassa. Quan ja no servia varen baixar la pedra del molí al molí de l'Oli.
-Iglésies, 1948, pàg. 25: Els xops prims, flamejants, arrelen en les paradetes del vell molí del Po, al peu del morrot, i tot reflectint-se en el vell enxup, s'estilitzen com una fadrineta a la moda i s'afuen per aconseguir el cim del roc.
-Perea, 1992, pàg.130: el molí del Bo, al davall dels Rentadors Vells, sota del turó on s'asenta Farena. Era molí fariner i es va ensulsir arran de l'aiguat de Santa Tecla, el 1874.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. Ens el descriu amb el nom de molí de l'Heura, l'enumera amb el número 54 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí i el coloca a la part dreta del riu quan es troba a l'esquerra sota el poble de Farena. Ens diu: Els únics vestigis que en queden són el seu cacau enrunat i un tròs de la paret del molí.

Molí de l'Oli (Mont-ral)

Sota de Farena hi ha el molí de l'Oli (14). Després de l'última riuada els propietaris han arrenjat les parets exteriors i han cobert l'edifici. En l'interior es conserva una mola cònica. La mola la feia voltar un animal. En Joan Pere em va explicar que ell hi féu oli al principi de la postguerra, ajudant al farenenc Balbino Musté i Barberà (1894-1973), qui coneixia l'ofici perquè havia treballat al trull de mas d'en Toni. També em diu que la premsa "de ferro molt bonica i molt ben feta", la van treure per portar-la a mas d'en Tous (Rojals), on hi feien molt d'oli.

(14)-C.O. M. Fort, 1988, en la guerra civil (1936-1939) el van reconstruir per fer-hi oli. Funcionava per mitjà d'una mula.
-Perea, 1992, pàg. 254: Al riu Brugent, sota els cingles de la Molnera. Oleícola. Desaparegut amb la rierada de Santa Tecla, l'any 1874. Dit també "el molí de la Màquina". Amb anterioritat a la mòlta d'olives, la casa hi tenia instal·lat un alambí per destil·lar alcohols; sembla que la propietat era del comú, segons les informacions orals recollides. Pàg. 228: El molí de la Màquina, una altra denominació del molí de l'Oli, sembla que deu el nom al sistema mecànic que el feia funcionar i que va causar novetat singular entre els veïns a principis del segle XX.

Molins fariner i paperer del Fort (Mont-ral)

Seguint aigües avall, a la part dreta, "es dreça l'alterós penya-segat de Roca Monera. El riu s'escola als seus peus, saltant entre els grans rocs despresos." (15). És un curt espai, per mi el més accidentat de tot el recorregut del Brugent. Aquí l'aigua de l'última riuada s'endugué per complert el camí terrer que conduïa cap al viver de Truites de riu. L'explotació de piscicultura des de feia uns anys estava sense activitat. La riuada va destrossar una bona part de l'infrastructura de les basses que hi havia.

Entre la roca Monera i el viver hi ha una resclosa que subministrava aigua al molí del Fort. És a partir d'aquests tocoms on comença l'activitat del paper.

El molí paperer del Fort (16) és el primer que trobem d'aquesta manufactura. Hem d'apuntar que uns metres abans d'arribar-hi hi ha les runes d'un antic molí fariner.

L'indret es va aprofitar com a bassa. Del vell edifici només es conserva una paret amb un arc de mig punt. Per sobre d'aquestes restes encara és visible el pou del molí. La riuada va deixar al descobert part de la mina. Al meu parer, el molí paperer és posterior al fariner i cal deixar clar que són dues construccions ben separades i diferenciades.

En el molí del Fort vaig poder veure a finals de la dècada dels anys 80 una turbina que subministrava electricitat a Farena encara als inicis dels anys 70. Anteriorment aquesta turbina havia proveït d'electricitat el poble de la Riba, instal·lada als molins de Figuerola. L'any d'instal·lació a Farena fou entre 1942-43.

També hi havia una vella premsa paperera, amb el corresponent cargol tot de fusta. Actualment la premsa està al Museu comarcal de Montblanc, en la secció dedicada a la fabricació del paper. L'estat de conservació del molí era bo abans de la riuada, perquè servia de segona residència a l'estiu. Actualment no sé si quedarà deshabitat. Si fos aquest el cas correrà, malauradament, la sort dels altres. En sortir l'aigua de la roda hidràulica del molí, era conduïda per una sèquia cap el següent que es troba aigües avall.
(15) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 380.
(16) -Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. El cita amb el nom de molí de les Truïtes i amb el núm 55 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens diu: Edifici de considerables proporcions i de característiques ben pròpies del molí paperer. Sembla que en determinades èpoques també s'hi feia farina.
-Perea, 1992, pàgs. 197-198: Dit també molí de la LLum o de les Truites.

Molí paperer del Borros (Mont-ral)

La construcció propera correspon al molí paperer del Borros (17) el qual s'arrapava esglaonadament a la muntanya de la vall al poc terrer que hi ha entre la llera del riu i aquesta.

En l'última riuada l'aigua s'endugué el primer replà, és a dir, l'obrador que havia contingut les piles, la premsa (18), la roda hidràulica, etc, deixant en el segon esglaó una part de l'estructura de l'habitatge. Tenia un forn per coure aliments.

Davant per davant del molí del Borros, i a l'altre part del riu, hi ha les restes d'una gran bassa (19) amb senyals d'un cacau. En l'última riuada han quedat al descobert més elements que fan opinar que en aquest indret hi va existir un molí fariner temps ha. Per entre les restes hi passa el camí i en Joan Pere em digué que ell havia sentit a dir moltes vegades, "hem passat pel molí del Paello" (20) i no obstant ell no n'hi havia vist mai cap de molí.

(17) -C.O. J. Agustench. M'ha nomenat el molí posterior al del Fort amb el nom de molí del Cristí, i a continuació molí del Borros, no obstant totes les altres persones i fonts consultades, m'anomenen l'ordre a l'inrevés tal com deixo escrit.
-Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: anoten el topònim del molí: molí del Borrus. Al volum II, pàg. 543: molí d'en Borrus.
-C.O. M. Fort, 1988.
-C.O. J. Pàmies, 1996.
-Vidal, 1921: La confluència del riu Sec amb el Brugent i deixant les anomenades fonts de "Les Fontanelles", del "Molí del Borros", de "La Coma" i del "Molí del Fort"...
-Perea, 1992, pàg. 133 "aigües avall del molí d'en Fort. Ha desaparegut. Era fariner."
(18) -Quan a finals dels anys 80 vàrem fer fotografies i l'alçat del molí del Borros, s'hi veien encara, molt deteriorades, les restes de fusta de la premsa, també havia vist les piles de pedra cobertes per enderrocs del mateix edifici. Dies després de la riuada i a l'alçada dels Tres Pilans de la Riba, va ser trobada un tros de maça d'una pila paperera que podria molt ben ser que fos d'aquest molí. Veure "El Brugent" núm. 143 del setembre de 1995, pàgs. 16-17.
(19) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum, 1, pàg. 379: la paret que resta d'una gran bassa que hi havia hagut en aquest indret.
(20) -Perea, 1992, pàg. 260, esmenta el nom de molí del Paniello com a desaparegut, em sembla molta coincidència amb el nom de molí del Paello. Tanmateix és casual que l'indret que estem parlant està situat a la partida nomenada bosc de Mont-ral i escriu a la pàg. 236 sobre el molí del Mig: Només sabem allò que diu la documentació del segle XVIII, citada més amunt. "un molí fariner ab una sola mola molent ab sa bassa sequia pexera y demes drets y pertinencias de aquell situat en lo dit terme de Monreal y en la partida dita lo bosch de Montreal dit lo Moli del Mitg". Podria tractar-se ambdós del mateix.

Molí paperer del Cristí (Mont-ral)

Prossegueix el molí paperer del Cristí (21). Tota la construcció és molt similar al molí anterior. Fou edificat esglaonadament entre l'espai del riu i la muntanya, amb molts més àmbits que en l'anterior, la qual cosa l'ha salvat de l'aiguat. La sèquia els arribava del molí del Borros i d'aquest passava a nodrir la bassa del proper molí. També tenia un forn per coure aliments.

(21) C.O. J. Vilalta, 1988, em diu que és posterior al molí del Paello i anterior al molí Fariner.
-Perea,1992, pàg. 173: Cristí. Renom relacionat amb les guerres Carlistes.
-Iglésies, Santasusagna, guia Itinerària, 1929, pàg. 177: un segon molí mig caigut.
-Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, pàg. 379 del volum I i a la pàg. 544 del volum II, l'anomenen "molí d'en Vilalta".

Molí Fariner (Mont-ral)

El molí Fariner (22) el tercer de tres molins propers en l'espai, va treballar fins passada la guerra civil (1936-1939). Dins l'interior del molí, esbalandrat del sostre, hi ha gravat en la paret de la bassa la data: 1902. També hi ha diversos estris fent-se malbé: les moles, el rodet dins la mina coberta per sediments del riu com a conseqüència de la riuada...

Des de dalt a la bassa s'observava que el molí estava construït aprofitant una part d'un edifici més antic i el perímetre restant quedava clos talment com un pati annex, a l'interior del qual semblava no poder-se accedir des de cap lloc. Segons m'han informat, el molí hauria servit, a mitjans del segle passat, per moldre-hi minerals quan a Farena hi havia explotacions mineres. L'aiguat s'ha endut per complert els vestigis d'aquesta vella construcció.
Tanmateix els últims tres molins eren coneguts amb el nom de molins del Vilalta (23), antic propietari de Farena. Anys abans de riuada de 1994 la vegetació els havia cobert totalment als tres edificis, fins al punt què es feia difícil de veure'ls de l'altre part de riu, per on el camí s'enfilava cap a Farena, si hom no coneixia la seva situació. Això també dificultava el poder-los fotografiar degudament.

(22) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: molí del Po, i al volum 2, a la pàg. 544: molí d'en Po.
-Perea, 1992, pàg. 189: després de descriure la situació del molí Fariner, ens diu: freqüentment, va ser utilitzat pels cerealistes dels masos de Rojals. Ensulsit. Per les transcripcions documentals sembla que antigament era nomenat molí de Farena, citat al segle XVI.
-C.O. J. Pere, 1996, el coneix per molí Fariner o del Vilalta, i ha vist moldre-hi molts anys. Em diu que sentia contar: que aquest molí ja estava abandonat i el va refer un que li deien el Po de Farena i que aquest va descobrir unes mines pels costers de Farena i que hi molia el que treia de la mina. Em diu també que el seu pare quan era jove ja hi anava a moldre blat.
-C.O. J. Vilalta, 1988, me l'anomena molí Fariner i també molí del Vilalta.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. Ens el descriu amb el nom de molí del Povilalta i el numera amb el núm 56 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens fa la descripció: Edifici en ruïnes, on, entre els enderrocs de la teulada caiguda, s'hi pot veure part del muntatge de les moles.
-Actualment també l'he sentit molí fariner del riu Sec, per ser a prop d'aquest indret.
(23) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 379: El tercer del grup dels molins d'en Vilalta. Volum 2, pàg. 543: Un dels que formen el grup conegut per molins d'en Vilalta.

Molí paperer del Castellà (Mont-ral)

En el molí paperer del Castellà (24) el camí passa per l'interior de l'edifici.

La porta principal encara conserva els carreus de pedra, amb la dovella nua de qualsevol inscripció o escut. L'interior és ple de vegetació. Té ventanes en tres parets de l'edifici.

Seguint riu avall s'arriba a uns dels indrets engorjats, en que el riu té una singular bellesa i ens invita al bany en el toll de l'Esquetja.

(24)-Iglésies, Santasusagna, guia Itinerària, 1929, pàg. 177: es passa vora un molí en ruïnes.
-Perea, 1992, pàg. 154: després de situar el molí del Castellar ens diu que era: un molí fariner.
-C.O. J. Pere i M. Fort em diuen que fou un molí paperer, tanmateix la Maria m'explicava que ella n'ha vist fer de petita.

Molins del Pinetell (Montblanc -a.t. de Rojals)

Les aigües continuen lliscant per entre grans roques, les quals, a conseqüència de la riuada, encara ressalten molt més en el paisatge, i ens porten a una deu important: la font Grossa a la riba esquerra del riu i terme de Rojals. Les aigües de la Font Grossa i les del riu Brugent, recollides a l'Esquetja, eren aconduïdes cap als molins del Pinetell (25).

De les dues construccions que han donat el plural al topònim, només resta en peu l'edifici amb aire de masia que fou el molí fariner. D'estructura rectangular, amb teulada a doble vessant, té redossat a un costat, el contrari al riu, la bassa, de la mateixa forma geomètrica, d'on rebia la força hidràulica per moldre. L'edifici s'ha conservat molt bé fins l'actualitat; malgrat tot, si no s'hi posa remei, pot començar un progressiu deteriorament irreversible, puix té la porta esbalandrada a causa d'alguna salvatjada. En Joan Pere m'ha donat bastants ressenyes d'aquest conjunt. El molí tenia dues moles per moldre, una per blat i l'altre per llegums.

Ara només en resta una dins del molí, a la planta baixa on hi havia l'obrador. Al primer pis hi havia les habitacions de la llar amb el forn de pa i al segon pis més habitacions i les golfes, una sala molt gran que curiosament li deien el mirador, com en els molins paperers.

El molí d'Oli era al davant; els separava el camí. En Joan de petit veié fer oli perquè hi treballava un oncle seu i el record se li fa més viu quan explica que hi menjava les típiques rostes, pa torrat impregnat de l'oli acabat de fer. De l'edifici només s'ha conservat la planta baixa, amb la coberta transformada en terrassa, la qual cosa fa que passi desapercebut. No obstant, en aquests baixos del trull d'oli s'han conservat, en bon estat, la mola cònica que era moguda per animal i la base esfèrica on s'aixafaven les olives, tot de pedra.

Segons el meu informador, l'edifici tenia la semblança, en el pisos superiors, al d'un molí paperer amb les curioses ventanes. Ell encara recorda d'haver-hi vist les cordes que servien per estendre el paper d'estrassa que en altre temps s'hi fabricava. En l'actualitat no hi ha cap rastre visible de la fabricació de paper. L'any 1849 al terme de Rojals hi havia tres fàbriques de paper (26). Els molins del Pinetell també tenien cups de vi.
A la riba dreta, i davant dels molins del Pinetell, hi ha el lloc de Cabrera, pedania de Mont-ral. Són diversos masos ara deshabitats i la gran majoria en ruïnes. Dos masos importants del lloc foren el mas de la Torre i el mas de Plana, els quals es conserven en bon estat.

(25) -Iglésies i altres, guia Itinerària, 1960, volum 1, pàg. 378: Un grup de construccions, a la banda esquerra de la vall, dreta del camí, rep el nom de molins del Pinatell.
-Iglésies, 1953, pàg. 23: Molí del Pinetell. En el cens de 1860 figura com a molí fariner. Actualment serveix de masia.
-C.O. J. Pere, 1996, ha vist funcionar d'infant el molí fariner i el trull d'oli.
-Palau Rafecas, 1990, pàgs. 81-103. L'anomena molí del Pinatell i el numera amb el núm 57 dins del conjunt de molins fariners que té inventeriats al riu Francolí. Ens diu: Actualment serveix de segon habitacle. Desconeixem si queda res de molí en el seu interior.
(26) -Madurell, 1972, volum 2, pàg. 752 nota extreta del Diccionario geográfico y estadístico, histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz, volum 13, Madrid, 1849, p. 544.

Molí paperer de l'Heura (Montblanc -a.t. de Rojals)

La riuada va derrocar per complert el molí paperer de l'Heura (27), per sota dels molins del Pinetell, dels quals en rebia l'aigua per mitjà d'una sèquia elevada del terra i construïda sobre un mur, suposo per aconseguir un salt d'aigua, perquè entre ambdós molins hi ha una distància molt curta.

Abans de l'aiguat s'hi observaven les ventanes. Tanmateix per aquella època la vegetació cobria el seu interior. Després de la riuada es coneixien les restes de la premsa paperera que es va podrir a dins el molí amb el pas del temps.

(27) -Iglésies, 1953, pàg. 23: Immediat a l'anterior (molí del Pinetell), i com ell s'aprofita de l'aigua de la Font Grossa.
-C.O. J. Pere, 1996, el coneix amb el nom d'el Molinet i em diu que era paperer.

Molí paperer del Costa (Mont-ral)

Al seu davant hi ha el molí paperer del Costa (28). Aquest conserva dreta una paret i algunes ventanes. Es pot baixar al soterrani on hi ha restes de les seves piles.

Va rebre molt en l'aiguat de Sta. Tecla del 1874 (29).

(28) -Perea , 1992, pàg. 170: antigament era conegut amb els noms de molí Vell del Costa i, posteriorment, del Costa.

(29) -C.O. J. Pere, 1996, sentia a dir que la gent del molí es varen salvar per miracle de la riuada de 1874 i que s'anaren a refugiar a cal Masiet de Cabrera.

Molí paperer del Sué (Mont-ral)

El segueix el molí paperer del Suè (30). Aquest amb una construcció diferenciada dels altres, puix la volta de les ventanes, que en els altres és de maó, en aquest és de pedra.

També vull constatar que les piles estant en un annex a la paret de l'edifici aigües avall. Podria ser que abans de fabricar paper hagués tingut alguna altre funció.

L'aiguat ha destruït la sèquia que subministrava l'aigua al molí i que era visible, aigües amunt, en un tros llarg abans de la riuada. A l'igual que els del molí anterior van haver de córrer per Sta.. Tecla (31).

(30) -Iglésies, Santasusagna, guia Itinerària, 1929, pàg. 176: Es passa vora un molí caigut...
(31) -C.O. J. Pere, 1996, em deia que ho van tenir més difícil que els del molí del Costa en l'aiguat de 1874 i que hagueren de fugir a rerugiar-se al peu del cingle en una mena de cova feta a la pedra.

Molí paperer de l'Ombra (Mont-ral)

El molí paperer de l'ombra (32), és l'últim que trobem construït dins el terme de Mont-ral. Tenia al seu davant unes parades de conreu.

"Està a l'entrada del petit congost que forma el Cingle de Roquerols, aigües amunt de la Resclosa del Raulet. Es troba a la partida "Ample de les Illes" del municipi de Mont-ral, però és propietat dels fabricants de la Riba. En escriptures del segle passat el trobem indicat (Molí de Muntané)" (33).

(32) -Perea, 1992, pàg. 249: molí de Murtraner. Antiga denominació de l'actual molí de l'Ombra fins als darrers anys del segle XIX. Pàg 256: el molí de l'Ombra. Antic molí fariner, i posteriorment paperer.

-C.O. J. Pere, 1996, també el coneix per molí de Murtraner, em diu que al Pinetell hi vivien el amos del molí i que encara hi ha la casa que és cal Murtraner.
(33) -Iglésies, 1953, pàg. 24.